Un examen en línia amb cent cinquanta alumnes alhora: com arribar-hi sense ensurts

Un examen simultani no fa servir la xarxa com un matí qualsevol

Durant un dia lectiu normal, el consum de la xarxa es reparteix. Una classe mira un vídeo mentre una altra treballa amb documents i en una tercera gairebé no hi ha trànsit. Fins i tot quan hi ha molts dispositius connectats, no tots fan exactament el mateix alhora.

Un examen en línia canvia aquesta situació. Cent cinquanta alumnes encenen els equips, es connecten a la xarxa wifi, s'autentiquen i obren la mateixa plataforma en qüestió de minuts. En acabar passa una cosa semblant, quan tots intenten desar o lliurar la prova en un període molt curt. Entre aquests dos moments, segons el tipus d'examen, el trànsit és més moderat.

Així s'explica que una xarxa funcioni perfectament durant mesos i tingui dificultats precisament el dia d'una prova d'aquest tipus. Que no hi hagi incidències durant les classes habituals no demostra que la infraestructura estigui preparada per concentrar tants dispositius i connexions simultànies en uns pocs espais. És una situació molt semblant a la que tenim en compte quan dimensionem la xarxa wifi d'una escola: la capacitat necessària depèn de quants dispositius faran servir realment la xarxa alhora i d'on estaran concentrats, no només del nombre d'alumnes del centre.

Abans de revisar la xarxa cal saber com serà la prova

Per valorar correctament l'escenari, el responsable TIC necessita rebre de la direcció, amb prou antelació, algunes dades bàsiques. No és el mateix fer una prova amb cent cinquanta alumnes repartits en sis aules que concentrar-los en tres espais propers, perquè canvia completament la densitat de dispositius que haurà d'atendre cada punt d'accés.

També cal saber quants equips estaran connectats simultàniament, inclosos els del professorat i els dispositius de reserva. Importa també si tots els alumnes faran servir equips gestionats pel centre, dispositius assignats individualment o una combinació d'equips diferents: com més heterogeni sigui el parc, més situacions particulars apareixen.

Queda l'horari exacte de la prova i, sobretot, si la plataforma estableix una hora concreta d'obertura i de tancament. Quan hi ha una finestra de lliurament limitada, una interrupció de deu minuts té conseqüències molt diferents de les d'una activitat que es manté oberta durant tot el dia.

Tot això hauria d'arribar al responsable TIC abans del dia de l'examen. No perquè hagi de participar en l'organització acadèmica de la prova, sinó perquè aquestes dades determinen què cal preparar tècnicament.

La millor comprovació és fer un assaig real

Si hi ha una mesura que redueix dràsticament el risc, és provar tot el recorregut abans de l'examen. I com més s'assembli aquesta prova a la situació real, més útil serà.

No n'hi ha prou que el responsable TIC obri la plataforma des de dos ordinadors una tarda. El que interessa és fer una petita prova amb els alumnes mateixos, a les aules que es faran servir i amb els dispositius amb què després faran l'examen. Tots s'haurien de connectar en un interval semblant, iniciar la sessió, accedir a una activitat de prova i fer un lliurament.

No cal fer servir un examen real ni dedicar-hi una classe sencera. N'hi ha prou amb un qüestionari breu sense qualificació. L'important és recórrer tot el procés, perquè els problemes sorgeixen en punts diferents: en connectar-se a la xarxa wifi, en iniciar la sessió, en obrir l'activitat, durant la navegació o en el moment de lliurar.

Aquest assaig permet detectar amb temps problemes molt senzills que, el dia de la prova, són suficients per bloquejar un alumne: un compte que no funciona, un equip pendent d'actualització, una zona de l'aula amb pitjor cobertura o un permís del navegador que encara no s'havia acceptat. Resoldre qualsevol d'aquestes situacions uns quants dies abans és senzill; fer-ho mentre la resta del grup ja fa l'examen resulta molt més complicat.

Els comptes dels alumnes també formen part de la preparació

No tots els problemes d'un examen en línia estan relacionats amb el wifi. Una de les situacions més habituals és que alguns alumnes no puguin accedir a la plataforma mentre la resta hi entra amb normalitat.

Al darrere hi ha casos com una incorporació feta durant el curs amb un compte que no va quedar ben configurat, un alumne que no està afegit a l'aula virtual corresponent o una contrasenya que s'ha de renovar. Són problemes individuals que normalment es resolen ràpidament quan es detecten a temps, però que bloquegen l'inici de la prova si apareixen tots junts aquell matí.

La comprovació s'ha de fer amb comptes d'alumne, perquè un compte de professor o d'administrador té uns altres permisos. Que el responsable TIC pugui obrir correctament la plataforma des del seu usuari no demostra que els alumnes puguin fer el mateix. Precisament per això l'assaig amb el grup és tan útil: prova alhora dispositius, wifi, autenticació, permisos i accés a l'activitat.

El filtratge de continguts pot bloquejar alguna cosa que l'examen necessita

Hi ha una comprovació especialment important en els centres que disposen de filtratge de navegació. La plataforma de l'examen pot estar permesa i, tanmateix, fer servir serveis auxiliars allotjats en altres dominis que el sistema de filtratge tingui bloquejats.

El símptoma típic és que el web principal es carrega correctament, però determinats elements de la prova no apareixen. Si l'eina de filtratge treballa per categories, un domini nou o poc conegut pot haver quedat inclòs automàticament dins d'una categoria restringida.

La manera més senzilla de comprovar-ho torna a ser fer servir un dispositiu i un compte amb les mateixes polítiques que tindrà un alumne durant l'examen. D'aquesta manera no verifiquem només que «el web s'obre», sinó que funciona el recorregut complet dins de les condicions reals que tindrà l'alumnat.

A PenwinEdu tenim en compte aquest tipus de situacions quan gestionem el filtratge, perquè seguretat i disponibilitat han de conviure. L'objectiu d'una política de navegació no és impedir que es facin servir les eines necessàries per aprendre o avaluar, sinó limitar allò que el centre ha decidit que no ha d'estar disponible.

També cal decidir què podrà fer l'alumne durant l'examen

En algunes proves el centre vol limitar la navegació per evitar que els alumnes puguin consultar pàgines externes o fer servir serveis que no formen part de l'examen. Tècnicament hi ha diverses maneres d'abordar aquesta necessitat, però és important no prometre funcions que no s'hagin comprovat prèviament.

Un sistema de filtratge permet restringir determinades categories o destinacions durant la franja de la prova. Alguns entorns de gestió de dispositius permeten, a més, aplicar restriccions addicionals. Però la possibilitat de crear un veritable «mode examen» que deixi accessible exclusivament una plataforma concreta dependrà del tipus de dispositiu, del sistema de gestió i del servei contractat.

Per això qualsevol configuració especial s'ha de provar abans amb els equips reals. Una política excessivament restrictiva corre el risc de bloquejar algun servei auxiliar que necessita la plataforma mateixa.

La tecnologia tampoc no substitueix les normes del centre. Una política clara sobre què està permès fer servir durant una prova, coneguda per alumnes i famílies, complementa les restriccions tècniques i evita confiar tota la gestió de l'examen a una configuració informàtica.

El pla B es decideix abans, no quan falla alguna cosa

Fins i tot després d'haver preparat correctament la infraestructura hi ha una realitat inevitable: hi ha elements que no depenen de l'escola. La connexió de l'operador cau de tant en tant, i la plataforma on es fa l'examen també té incidències.

Quan passa això, la decisió deixa de ser només tecnològica. S'esperen deu minuts? S'amplia el temps? Es continua un altre dia? Hi ha una alternativa? Què passa amb un alumne que ha perdut la sessió mentre la resta ha pogut continuar?

Aquestes qüestions corresponen a la direcció i als responsables acadèmics de la prova, no al responsable TIC. El recomanable és acordar-les abans i establir fins i tot quant temps d'interrupció es considera acceptable abans de prendre una determinada decisió.

Això és especialment important per mantenir el mateix criteri amb tots els alumnes. Si les regles es decideixen mentre el problema ja està passant, és molt més difícil garantir que situacions equivalents rebin la mateixa resposta.

El responsable TIC ha de poder informar ràpidament de si la incidència és dins del centre, a l'operador o a la plataforma mateixa. A partir d'aquesta informació, la decisió acadèmica ja hauria d'estar prevista.

El dia de la prova, el suport també ha d'estar organitzat

Per molt ben preparada que estigui la part tècnica, sempre apareix algun cas individual. Per això, durant la prova, la persona responsable de resoldre les incidències ha d'estar localitzable i, sempre que sigui possible, sense cap altra obligació incompatible en aquella franja.

També hi ha d'haver un únic canal per demanar ajuda. Si un professor ha de sortir de l'aula per buscar el responsable TIC, trucar a diverses persones o esbrinar qui està disponible, es perd un temps que durant un examen és especialment valuós. Serveix el telèfon intern, una extensió concreta o el canal que el centre consideri adequat, però ha d'estar decidit i l'han de conèixer els qui vigilen la prova.

Els equips de reserva haurien d'estar preparats, carregats i comprovats abans de començar. I quan es comunica una incidència, tres dades permeten avançar molt més de pressa: en quina aula passa, quants alumnes hi ha afectats i quin missatge apareix exactament a la pantalla. Una comprovació breu abans de començar la prova permet confirmar, a més, que la situació continua sent la mateixa que durant l'assaig.

Preparar un examen en línia és preparar tot el recorregut

Una prova amb cent cinquanta alumnes no depèn només de l'amplada de banda de la connexió a internet. Hi intervenen els punts d'accés que atenen cada aula, la densitat de dispositius, els comptes d'usuari, els equips, la plataforma, el filtratge i les decisions que s'han de prendre si algun d'aquests elements falla.

Per això la preparació més útil consisteix a reproduir prèviament la situació real. Els mateixos espais, dispositius equivalents, comptes d'alumne i accés a la mateixa plataforma. El que falli durant aquest assaig té solució amb temps; el que es descobreix quan l'examen ja ha començat afecta directament la classe.