Càmeres en un centre educatiu: on es pot enregistrar i on no

La primera pregunta és per a què necessita el centre cada càmera

No totes les zones d'una escola es poden vigilar de la mateixa manera. Una càmera orientada a l'accés principal, a l'aparcament o al perímetre planteja qüestions molt diferents de les d'una càmera instal·lada en un passadís, un pati o una aula. I hi ha espais, com els lavabos o els vestidors, on la protecció de la intimitat impedeix directament utilitzar videovigilància. Per això, un bon projecte no comença repartint càmeres sobre un plànol: comença definint la finalitat de cadascuna.

Els motius pels quals una escola instal·la videovigilància solen ser força concrets: evitar robatoris o vandalisme quan l'edifici és buit, controlar determinats accessos, protegir el perímetre, vigilar un aparcament o disposar d'imatges davant d'una incidència de seguretat.

L'article 22.1 de la Llei orgànica 3/2018, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, preveu el tractament d'imatges «amb la finalitat de preservar la seguretat de les persones i béns, així com de les seves instal·lacions». Però aquesta finalitat s'ha de poder justificar. No n'hi ha prou d'instal·lar càmeres de manera generalitzada al·legant simplement que són «per seguretat».

L'Agència Espanyola de Protecció de Dades insisteix, a més, en la proporcionalitat de la mesura. En un entorn educatiu, on bona part de les persones captades són menors, cal valorar si la càmera és realment necessària per resoldre el problema que es vol evitar i si hi ha una altra mesura menys invasiva que pugui aconseguir el mateix resultat.

Aquesta idea condiciona tot el disseny posterior. Una càmera que té sentit per protegir un accés durant les nits i els caps de setmana pot ser difícil de justificar si s'orienta permanentment cap a una zona on alumnes i professors fan la seva activitat habitual.

El perímetre i l'interior del centre no es poden tractar igual

Als accessos, a les façanes i a les zones perimetrals cal prestar una atenció especial a la via pública. L'article 22.2 de la mateixa llei permet captar únicament la part que sigui imprescindible per complir la finalitat de seguretat. Una càmera instal·lada a l'entrada de l'escola pot necessitar veure la porta i una petita zona exterior, però no s'hauria d'utilitzar per vigilar de manera general la vorera, el carrer o els edificis propers.

A mesura que entrem a l'edifici, la justificació ha de ser encara més acurada. Hi ha zones especialment sensibles on la intimitat de les persones preval clarament. La guia de l'AEPD sobre l'ús de videocàmeres, de febrer de 2025, assenyala espais com els lavabos i els vestidors, i d'altres en què la captació pugui afectar la imatge o la vida privada, i l'article 89.2 de la LOPDGDD prohibeix en tot cas la videovigilància «a llocs destinats al descans o esbargiment dels treballadors», i hi esmenta expressament vestidors, lavabos, menjadors i anàlegs.

Això vol dir, per exemple, que la sala de professors no s'hauria de plantejar com una zona de videovigilància simplement perquè hi hagi material o equipament a dins. En aquests casos caldrà buscar altres mesures de seguretat, com el control d'accessos, els panys o els sistemes d'alarma.

Es poden instal·lar càmeres dins de les aules?

Com a criteri general, enregistrar permanentment una aula durant les classes és molt difícil de justificar. L'alumnat hi desenvolupa la seva activitat educativa i, alhora, la càmera enregistraria de manera continuada la feina del professor. La guia de l'AEPD per a centres educatius considera que aquest tipus d'enregistrament és desproporcionat tant per la privacitat dels alumnes com pel control laboral que suposaria sobre el professorat.

Això no vol dir que una càmera no pugui existir físicament en una aula en cap cas. Hi pot haver situacions molt concretes en què es plantegi protegir instal·lacions o equips fora de l'horari lectiu i amb l'aula desocupada. Tècnicament, per exemple, un sistema es pot configurar perquè determinades càmeres només enregistrin en horaris en què no hi hauria d'haver activitat.

La diferència és important: no és el mateix protegir una aula buida durant la nit que enregistrar permanentment alumnes i professors durant les classes.

Els patis i els menjadors necessiten una anàlisi diferent

Els patis i els menjadors no es regeixen per les mateixes regles que les aules. La guia sectorial de l'AEPD per a centres educatius preveu expressament la possibilitat d'instal·lar càmeres als patis d'esbarjo i als menjadors quan la mesura respongui a la protecció de l'interès superior del menor i hi hagi una justificació adequada. Això pot tenir sentit en zones on s'hagin produït o es puguin produir situacions que posin en risc la integritat dels alumnes.

Però que es pugui instal·lar una càmera en un pati no vol dir que qualsevol tipus de vigilància estigui justificat automàticament. Cal decidir quina zona ha de cobrir, quina és la finalitat, quin horari d'enregistrament és necessari i qui podrà consultar posteriorment les imatges.

El menjador també obliga a diferenciar usos. La normativa pot permetre determinades mesures en un menjador escolar utilitzat pels alumnes, però l'espai destinat al descans o al menjador del personal té una protecció diferent dins de l'àmbit laboral. Són precisament aquesta mena de diferències les que fan poc recomanable dissenyar una instal·lació únicament sobre un plànol sense conèixer com s'utilitza realment cada zona.

En una escola, la majoria de les persones enregistrades són menors

El RGPD estableix en el considerant 38 una protecció específica per a les dades personals dels infants perquè poden ser menys conscients dels riscos i les conseqüències derivats del tractament. En un centre educatiu aquesta circumstància no és excepcional: és la situació habitual.

A més, les càmeres també poden captar el professorat i la resta de treballadors. L'article 89.1 de la LOPDGDD permet a l'ocupador tractar aquestes imatges per a les funcions de control que li reconeix l'article 20.3 de l'Estatut dels treballadors, però l'obliga a informar-ne amb caràcter previ, i de manera expressa, clara i concisa, els treballadors i, si s'escau, els seus representants. S'aplica encara que ningú no hagués instal·lat la càmera pensant en la plantilla: la de consergeria enfoca un treballador durant tota la seva jornada.

També convé separar imatge i so. Que una instal·lació pugui enregistrar vídeo no vol dir que sigui igualment justificable enregistrar àudio. La captació de so està sotmesa a restriccions més grans i l'article 89.3 només l'admet quan siguin rellevants els riscos per a la seguretat de les instal·lacions, els béns i les persones. Per això no s'hauria d'activar simplement perquè la càmera incorpori micròfon.

Instal·lar les càmeres és només una part del projecte

Una instal·lació de videovigilància també genera obligacions de gestió. L'article 22.4 exigeix un dispositiu informatiu visible als accessos a les zones vigilades, que identifiqui almenys l'existència del tractament i el responsable, i que permeti exercir els drets de les persones afectades. Si hi ha diversos accessos independents a una zona vigilada, cal valorar la senyalització necessària a cadascun.

El responsable del tractament continua sent el centre educatiu encara que la instal·lació i el manteniment els faci una empresa externa. La videovigilància ha de quedar recollida al registre d'activitats de tractament, amb la seva finalitat, la seva base jurídica i el seu termini de supressió, i quan un tercer pugui accedir a les imatges per prestar un servei hi ha d'haver el contracte d'encàrrec del tractament que preveu l'article 28 del RGPD. Convé valorar també si escau una avaluació d'impacte, que l'AEPD assenyala especialment quan s'afegeix reconeixement facial o empremta al control d'accés.

Als centres docents hi ha, a més, la figura del delegat de protecció de dades, obligatòria per l'article 34.1.b) de la LOPDGDD per als centres que imparteixen qualsevol dels nivells de la legislació educativa i per a les universitats públiques i privades. Ha de participar en les decisions que afectin aquest tipus de tractaments. Segons la nostra experiència, és molt més senzill plantejar correctament el projecte quan les ubicacions i les finalitats es revisen amb el delegat abans de fer la instal·lació, i no quan les càmeres ja estan col·locades.

Les imatges no es poden guardar indefinidament

L'article 22.3 de la LOPDGDD estableix, amb caràcter general, un termini màxim d'un mes per suprimir les imatges de videovigilància. Quan els enregistraments s'han de conservar per acreditar actes contra la integritat de persones, béns o instal·lacions, es poden extreure del sistema i posar a disposició de l'autoritat competent en el termini de setanta-dues hores des que es va tenir coneixement de l'existència de l'enregistrament.

Això té una conseqüència pràctica important en configurar l'enregistrador. No té gaire sentit instal·lar discos per conservar sis mesos de vídeo si la finalitat i la normativa no justifiquen aquest període. L'emmagatzematge s'ha de dissenyar d'acord amb el termini de conservació que correspongui i amb la quantitat de càmeres, la resolució i el temps efectiu d'enregistrament.

També cal definir qui pot accedir a les imatges. El recomanable és treballar amb usuaris i credencials individuals, de manera que els permisos estiguin limitats a les persones que realment els necessiten i hi pugui haver traçabilitat dels accessos. Una contrasenya comuna per a la direcció, la consergeria, el manteniment i el proveïdor dificulta enormement saber qui ha consultat un enregistrament i per què.

Què passa quan una família demana veure un enregistrament

Aquest és un dels punts que generen més dubtes als centres. Si una família sol·licita accés a imatges en què apareix el seu fill, el fet que hi hagi un dret d'accés no vol dir necessàriament que l'escola pugui obrir l'enregistrador i mostrar-li directament el vídeo.

El dret existeix i és el de l'article 15 del RGPD; tractant-se de menors de catorze anys, l'article 12.6 de la LOPDGDD permet que l'exerceixin els titulars de la pàtria potestat. El termini de resposta és d'un mes, prorrogable dos més si s'avisa dins del primer. Però atendre'l no equival a lliurar el vídeo: en un enregistrament fet en un pati, un passadís o un menjador hi apareixeran normalment altres alumnes, professors o treballadors, els drets dels quals també s'han de protegir, i l'article 15.4 estableix precisament que el dret a obtenir-ne una còpia no ha de perjudicar els drets i les llibertats d'altres persones.

Per això aquestes peticions s'han de gestionar amb el delegat de protecció de dades i seguint el procediment adequat. Segons les circumstàncies pot ser necessari oferir la informació d'una altra manera sense mostrar directament les imatges de tercers, per exemple mitjançant un escrit en què es detalli amb la màxima precisió possible què recullen els enregistraments.

Hi ha, a més, una qüestió pràctica especialment important, i és que els dos terminis coincideixen: el de resposta és d'un mes i el de supressió també. Si es rep una sol·licitud relacionada amb unes imatges que el sistema eliminarà automàticament quan es compleixi el termini de conservació, el primer és assegurar-se que aquestes imatges no se sobreescriguin mentre es gestiona la petició. Respondre ve després.

Quan hi ha indicis d'un possible delicte, la gestió és diferent i les imatges es poden posar a disposició de la policia, la fiscalia o els tribunals d'acord amb el que preveuen els articles 259, 262 i 264 de la Llei d'enjudiciament criminal.

Reconeixement facial: no és una funcionalitat més de la càmera

L'evolució dels sistemes de videovigilància permet incorporar-hi cada vegada més analítica: detecció de moviment, creuament de línia, reconeixement de matrícules i, en alguns sistemes, reconeixement facial. Però que una tecnologia estigui disponible no vol dir que es pugui utilitzar lliurement en un centre educatiu.

El reconeixement facial destinat a identificar de manera unívoca una persona implica un tractament de dades biomètriques, que l'article 9.1 del RGPD inclou entre les categories especials de dades, amb una prohibició general i excepcions taxades. A això s'hi sumen les limitacions introduïdes pel Reglament europeu d'intel·ligència artificial, amb les prohibicions de l'article 5, que es van començar a aplicar el febrer de 2025 i afecten directament determinats usos en centres educatius: la lletra f) prohibeix els sistemes destinats a inferir emocions als llocs de treball i als centres educatius, llevat que sigui per motius mèdics o de seguretat, i la lletra e) prohibeix crear o ampliar bases de dades de reconeixement facial extraient imatges d'internet o de circuits tancats de televisió.

Per això, quan una plataforma ofereix funcions biomètriques o d'anàlisi avançada, no s'haurien d'activar simplement perquè estiguin incloses en la llicència. Utilitzar-les requereix una anàlisi jurídica específica i, en un centre amb menors, la prudència ha de ser encara més gran.

Què cal preguntar a un instal·lador que conegui els centres educatius

Una oferta de videovigilància sol arribar com una llista de material i un total, i així no hi ha manera de saber si el centre queda cobert o exposat. Aquestes preguntes apunten al criteri de qui col·loca l'equip.

• Quina finalitat concreta justifica cada càmera, escrita una per una i amb alguna cosa més que un «seguretat» genèric?
• Hi ha alguna càmera que enfoqui un lavabo, un vestidor, un gimnàs o una zona de descans del personal, encara que sigui de biaix?
• Quants dies es conserven les imatges, i el sistema pot enregistrar només en hores no lectives?
• Qui accedeix a les imatges, amb quina credencial individual, i queda registrat cada accés?
• S'ha consultat el delegat de protecció de dades abans de fixar les ubicacions, i no després?

Com plantegem un projecte de videovigilància a PenwinEdu

A PenwinEdu treballem amb càmeres Hikvision per als projectes de videovigilància de centres educatius. Però la nostra feina no comença seleccionant un model de càmera. Primer recorrem el centre, identifiquem quines zones necessiten protecció, quin problema es vol resoldre a cadascuna i quines condicions hi ha per instal·lar l'equip.

A partir d'aquí analitzem qüestions com la ubicació i l'orientació de les càmeres, el tipus d'òptica necessària, la il·luminació de la zona, els horaris d'enregistrament, la capacitat de l'enregistrador, el temps de conservació previst, l'accés remot i els perfils d'usuari. També revisem la infraestructura de xarxa i d'alimentació necessària perquè tot el sistema funcioni correctament.

Les decisions jurídiques sobre la legitimitat de cada tractament corresponen al centre i al seu delegat de protecció de dades, però la nostra experiència en centres educatius ens permet plantejar tècnicament la instal·lació tenint en compte aquestes limitacions des del principi.

Això evita situacions força habituals en altres entorns: càmeres que després s'han de reorientar perquè capten zones que no haurien de captar, enregistradors configurats amb terminis de conservació inadequats o instal·lacions que tècnicament funcionen molt bé però que no responen correctament a la finalitat per a la qual es van adquirir.

Una bona instal·lació no és la que té més càmeres

La videovigilància d'un centre educatiu no s'hauria de mesurar pel nombre de càmeres instal·lades, sinó per si cadascuna compleix una finalitat concreta i està situada al lloc adequat. Hi ha zones on una càmera pot ser una eina excel·lent per protegir instal·lacions, accessos o alumnes, i d'altres on la mateixa càmera seria innecessària o desproporcionada.